Omaruru, al centre de Namibia
Aquest va ser un dia de finals d'octubre que vam sortir a voltar una mica terra endins a Namibia, després d'un mes sencer de treballar sense temps lliure vam tenir l'oportunitat d'aprofitar un diumenge i vam anar a Omaruru, a 250 kms de Walvis Bay, enmig de les muntanyes del Erongo.
És impressionant veure elefants en el seu hàbitat natural, molt diferent que veure'ls en un zoologic on sempre semblen inofensius. Va haver-hi un moment que aquest de la foto es va espantar per un mal gest del guia i es va posar ben estirat amb les orelles obertes i la trompa a punt per donar-li un bon mastegot, sort que es va calmar i no va passar res més.
Aquí una zebra Hartmann o de muntanya, es diferencien de les zebres normals en que tenen més ratlles negres que blanques, són més gran i altes i tenen ratllades les potes fins a baix de tot. Per cert, es pot apreciar que no era ben bé zebra, era zebro!
Aquí un ramat de nyus, i un de ben gros davant, ja, ja, ja.... Hi ha una gran varietat de bestiar herbívor per tot arreu a part d'aquests banyuts, també es veuen fàcilment antílops sudafricans i namibians (springbok, que per cert és el símbol de la selecció sudafricana de rugbi que recentment ha guanyat el mundial), gaceles, estruços, kudus, orix, elands, etc, etc.... Ah, i tot es menja i tenen una carn ben bona!
Les girafes són precioses, tan altes, bé, ja se sap, aquest coll tan estirat, sempre penso què deu passar si agafen mal de coll, deuen quedar ben fotudes.
Al vespre anterior ens en vam trobar una de girafa devora la carretera, llástima que són ben porugues i marxen de seguida quan t'hi acostes. Per cert, també la girafa és ben sabrosa per menjar!
És impressionant veure elefants en el seu hàbitat natural, molt diferent que veure'ls en un zoologic on sempre semblen inofensius. Va haver-hi un moment que aquest de la foto es va espantar per un mal gest del guia i es va posar ben estirat amb les orelles obertes i la trompa a punt per donar-li un bon mastegot, sort que es va calmar i no va passar res més.
Aquí una zebra Hartmann o de muntanya, es diferencien de les zebres normals en que tenen més ratlles negres que blanques, són més gran i altes i tenen ratllades les potes fins a baix de tot. Per cert, es pot apreciar que no era ben bé zebra, era zebro!
Aquí un ramat de nyus, i un de ben gros davant, ja, ja, ja.... Hi ha una gran varietat de bestiar herbívor per tot arreu a part d'aquests banyuts, també es veuen fàcilment antílops sudafricans i namibians (springbok, que per cert és el símbol de la selecció sudafricana de rugbi que recentment ha guanyat el mundial), gaceles, estruços, kudus, orix, elands, etc, etc.... Ah, i tot es menja i tenen una carn ben bona!
Les girafes són precioses, tan altes, bé, ja se sap, aquest coll tan estirat, sempre penso què deu passar si agafen mal de coll, deuen quedar ben fotudes.Al vespre anterior ens en vam trobar una de girafa devora la carretera, llástima que són ben porugues i marxen de seguida quan t'hi acostes. Per cert, també la girafa és ben sabrosa per menjar!
Per mi el rinoceront és un dels que recorda més els animals prehistòrics, aquesta pell tan dura i aquesta banya tan extranya. Aquí hi havia dues femelles, el guia les va cridar mostrant alfals que els hi portava perque sortissin dels matolls però no hi havia forma que es moguessin, van tardar uns vint minuts a moure el seu parell de tones de pes per acostar-se a menjar i deixar-se fer algunes fotos....
Pròximament hi haurà més fotos, especialment de Orix que és un animal que desconeixia i que ja és el nostre animal salvatge preferit!
posted by Boy Parayada at 3:54 p. m.
7 Comments:
Jo sempre m'he preguntat: ¿Les zebres són negres amb ratlles blanques o blanques amb ratlles negres? Per Déu, que algú em tregui d'aquest entrellat que em manté el cervell pertorbat!!
M'has deixat ben intrigat amb el tal Orix! He reprès la sensació de quan esperava l'ultim capítol de Poble Nou!
De puta mare les fotos!
Be , tenim pensat fer un reportatje de barcos i animals,Pero aqui el poble tenim la faune sensera , i de barcos ullastrell amb sortida al mar , ni a uns cuans tambe . Creec que no ens fara falta ni surtir de casa .
Radio de Salon , pasen i vean .
ja ja ja ja
en tot cas ere carles mixto
Vimos como,asombrosamente, la picha del cebro no tenia rayas!!
Este convidats al laberin de palla per cebres, expectacolar
No sé xke però jo sempre veig les ratlles blanques...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home