El capitan Pescanova

Us en recordeu del capitán Pescanova???
Bé, doncs no sé on cony és però aquí hem pintat dos barcos de Pescanova i el famós capità de la barba blanca i la pipa també és un alcohòlic i putero com la majoria de mariners que arriben a terra...

El de la foto és en Moses, l'encarregat de l'empresa que aplica les pintures, és com un predicador rialler.





Aquí els dos barcos de Pescanova a punt per ser baixats a la mar. En primer plà es veu la grua que estirarà el carro, el carro està sota dels barcos i damunt dels rails que es veuen.

Proposem nous temes???

Jo crec que ha decaigut molt el número d'entrades en aquest blog perquè la gent està acomplexada, m'explico...
Ens hem acostumat a només posar coses espectaculars, fets fora del normal, i això no li passa a tothom tots els dies.
A mi m'agrada molt saber també coses molt menys trascendentals, heu de posar qualsevol cosa que se us acudeixi, al cap i a la fi tot queda en l'anonimat.... quin mal hi ha de dir qualsevol bestiesa? així donem motius als demés perquè hi diguin la seva.... molen molt els piques entre anònims.....

Signat: la iaia de cal cutuliu

137 pisos!!!

L'ajuntament vol fer 137 pisos als horts de la piscina. Què en penseu? si ? no? calen? no se? és un "pelotazo"?

Desde Pucón con amor (una altra vegada...)

Hola amics tots... ahir vaig arribar de viatge (d'aquest personatge...), vaig sortir de Walvis Bay (Namibia) cap a Johannesburg (República Sudafricana), després Sao Paolo (Brasil) (espero que no hagueu de passar mai per aquell horrible aeroport) i finalment Santiago de Xile, després cap a Puerto Montt (Xile, dècima regió, al sud del país). Vaig passar uns dies amb la meva estimada novia, la Jocelyn que molts ja coneixeu. Entre moltes altres coses i llocs vam estar a Pucón, el poble encantador al peu del volcà Villarrica que es veu a la foto sempre treient una mica de fum.
Aquí la Jocelyn, el Roman (un bon amiguet nostre) i jo....

Fins aviat....!!!

ULLASTRELLENCOS; EL BLOG HA MUERTO

Després de gairebé dos anys al servei de la informació informal, l'Ullastrell-blog ha estat abandonat; passant per un profund estat de coma sense que ningú l'hagi reanimat... QUINA PENA!

Per aquest innovador mitjà de comunicació inter-poblacional han transcorregut tot tipus de publicacions; notícies, rumors, cotilleos, falàcies, calúmnies, calúmnies d'opinió, reportatges d'investigació, fotoperiodisme de baix cost, gèneres interpretatius, informacions errònies i novetats transatlàntiques.

Finalment, degut a la manca d'emissors i a l'excés (i accés) de receptors, aquest espai virtual de trobada intel.lectual sembla a ser que hagi arribat al final de la seva pròspera existència.

Tot i així, el blog mantindrà un cert paral.lelisme amb Cal Bossa i romandrà amb el cartell penjat durant els pròxims mesos; fins que ens donem compte de que ja ningú demana frankfurts i tothom té un lavabo a casa seva!

Des d'aquest complicat entremat de nodes i malles cibernètiques, una salutació molt especial per a tots aquells que heu fet possible que tanta gent gaudís de la vostra inspiració i voluntat de comunicació!

PD: Aquest és un mitjà modern, el qual és molt arriscat declarar que s'hagi quedat obsolet... Hi ha molta gent que creu que el Ronaldinho tornarà a ser el d'abans; i ¿¿per què no, l'Ullastrell-blog??